CAT
és una voluntat de creació basada en el procés i l’experimentació artística.
és una proposta per veure les arts vives i performàtiques com un espai per generar relacions.
busca formes híbrides, aprofita cada projecte, cada idea, com una oportunitat per veure quin llenguatge necessita per fer-se entendre, per materialitzar-se.
des del 2019 irregulars crea des de la perifèria rural amb la voluntat de recuperar l’espai i el temps per pensar, viure i crear d’una forma més propera al cos, a la terra i als altres éssers vius.
amb ganes de reflexionar sobre com ens afecten els llocs que habitem, l’arquitectura, les institucions que gestionen aquests espais, els protocols urbans o rurbans que es generen en societat o fora d’aquesta. en un sentit ampli, m’interessa tot allò que defineix els espais i les àrees de coneixement, de vida, de relacions, de creació... que al final és el que ens identifica i ens limita a parts iguals.
utilitzo el so, la veu, la poesia i el cos, el moviment i la dansa.
en relació sempre amb l’espai i el context:
localitzat, site-specific, espai públic
FR
irregulars est une volonté de créer basée sur le processus artistique et l'expérimentation.
c'est une proposition de voir les arts vivants comme un espace pour générer des relations.
il cherche des formes hybrides, profite de chaque projet, de chaque idée, comme une opportunité de voir quel langage il a besoin pour être compris, pour se matérialiser.
à partir de 2019, irregulars crée à partir de la périphérie rurale dans le but de récupérer de l'espace et du temps pour penser, vivre et créer d'une manière plus proche du corps, de la terre et des autres êtres vivants. avec le désir de réfléchir à la manière dont les lieux que nous habitons, l'architecture, les institutions qui gèrent ces espaces, les protocoles urbains ou peri-urbains qui sont générés dans la société ou en dehors d'elle nous affectent. au sens large, je m'intéresse à tout ce qui défini les espaces et les zones de connaissance, de vie, de relations, de création... ce qui, en fin de compte, est ce qui nous identifie et nous limite à parts égales.
J'utilise le son, la voix, la poésie et le corps, le mouvement et la danse.
en relation avec le lieu et le contexte :
localisé, non-dediée, espace public
CAST
es una voluntad de creación basada en el proceso artístico y la experimentación.
propone ver las artes escénicas y la performance como un espacio para generar relaciones. busca formas híbridas, aprovechando cada proyecto, cada idea, como una oportunidad para ver qué lenguaje necesita para entenderse, para materializarse.
a partir de 2019, irregulars crea desde la periferia rural con el objetivo de recuperar espacio y tiempo para pensar, vivir y crear de una manera más cercana al cuerpo, a la tierra y a los demás seres vivos. Con el deseo de reflexionar sobre cómo nos afectan los lugares que habitamos, la arquitectura, las instituciones que gestionan estos espacios, los protocolos urbanos o suburbanos que se generan dentro o fuera de la sociedad... En un sentido amplio, me interesa todo aquello que delimita los espacios y zonas de conocimiento, de vida, de relación, de creación... que, en definitiva, es lo que nos define y limita a partes iguales.
utilizo el sonido, la poesía, el cuerpo
siempre en relación con el lugar y el contexto:
localizado, site-specific, espacio público
irregulars
[def]
está fuera de regla, no observa siempre el mismo comportamiento, o no rinde del mismo modo, no sucede de una manera común y ordinariamente; no se ajusta en su flexión o en su derivación a las formas fijadas como modelo de un paradigma. Derivación irregular, morfema irregular.
dit de la persona que incorre en irregularitat, que va contra la llei, el mètode, l'ús..., establerts; dit d'allò que, formant part integrant d'un sistema, no s'ajusta als patrons que hi són tinguts per regulars o normals.
está fuera de regla, no observa siempre el mismo comportamiento, o no rinde del mismo modo, no sucede de una manera común y ordinariamente; no se ajusta en su flexión o en su derivación a las formas fijadas como modelo de un paradigma. Derivación irregular, morfema irregular.
dit de la persona que incorre en irregularitat, que va contra la llei, el mètode, l'ús..., establerts; dit d'allò que, formant part integrant d'un sistema, no s'ajusta als patrons que hi són tinguts per regulars o normals.
posicionar la vida como eje central del trabajo artístico, para no acabar mercantilizando todo lo que vivimos.
- a qui li importa tot això? per a qui la cultura?
- moment de creació integradora de veus plurals i idees encara més diverses
- la batalla per la definició dins d’un maremàgnum de preguntes i de possibilitats
- textos, documentació, poesia escrita i parlada
- la superfície i el fons es fa palès entre les artistes, abundància, or irregular
- moviment que entra de forma lateral
- ella pensa i imagina